Autocar 46. Destí: Wembley

De Wembley 92 o dels moments previs i posteriors al famós gol de Koeman, se n'han fet rius de tinta. S'ha escrit des de la perspectiva dels jugadors, de Johan Cruyff, de Josep Lluís Núñez o des d'altres punts de vista de personatges mediàtics que van celebrar el gol més cridat de la història del FC Barcelona. Però qui ha escrit només des de la perspectiva del soci D'aquells socis, penyistes o barcelonistes en general que, carretera i manta, van decidir passar hores i més hores de viatge per conquerir la primera Copa d'Europa Aquesta és la història real de deu barcelonistes, deu nois valencians que van emprendre l'aventura de les seves vides, d'autocar en autocar, per fer arribar a la victòria final el club de la seva vida. Una història on es podran veure reflectits els milers i milers de barcelonistes que van creuar el canal de la Mànega un 20 de maig de 1992, amb les motxilles carregades d'il·lusió, en el desembarcament més gran que havia sofert el port de Dover des de feia molts anys. Una història on l'autor és un dels protagonistes, tant en temps real dels fets com de cronista crític trenta anys després. Una història que no deixarà indiferents aquells que van sentir alguna cosa més que futbol la nit del 20 de maig de 1992, quan un autèntic míssil de Ronald Koeman s'introduïa a la porteria de Pagliuca, trencant malastrugances, trencant el rival i, sobretot, trencant els fantasmes de la història del FC Barcelona.